TRIO de RODOLF SIRERA

dels Teatres de la Diputació (Teatre Principal, Sala Escalante, i festival Sagunt a Escena, que crea). El 1984 passa a dirigir el Servei de Música, Teatre i Cinematografia a la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana, càrrec que ocupa fins 1988. Entre 1988 i 1990 publica novament articles sobre teatre i col·laboracions literàries, entre altres al setmanariEl Temps i el diariLevante, tots dos de València. El 1990 torna al Teatre Principal de València com a Director Gerent, càrrec que exerceix finsgener de 1993. El setembre d’aquest mateix any es reincorpora a l’administració autonòmica, i ésanomenat Cap del Servei de Promoció Cultural i Mitjans Audiovisuals a la Conselleria de Cultura, càrrec que ocupa fins octubre de 1995. Ha realitzat i publicat articles i treballs d’investigació sobre diversosdramaturgs, entre ells l’edició del teatre complet d’Eduard Escalante, en col·laboració amb Josep Lluís Sirera. Entre 2003 i 2006 va ser director del Màster en guió de televisió a la Universitat Internacional Menéndez y Pelayo de València, juntament amb Enric Gomà, i fins 2011 ha estat membre de la Junta Directiva de la Societat General d’Autors i Editors (SGAE). Actualment forma part de la Junta Directiva de l’Academia de las Artes Escénicas de España, de la revista qual, Artescénicas, és director. Com a autor teatral ha escrit més de quaranta obres, algunes d’elles en col·laboració amb el seu germà Josep Lluís, i ha obtingut nombrosos premis, entre ells el Sanchis Guarner, Carlos Arniches, Ignasi Iglesias, Ciutat de Barcelona, Ciutat de València de la crítica, Ciutat de Granollers, Ciutat d’Alcoi, Premi Born de Teatre, Teatre Principal de Palma, Jaume Vidal Alcover, Premi de Teatre de la Comunitat Valenciana i quatre vegades el premiSerra d’Or de la crítica. El 1997 se liva atorgar, per la Generalitat de Catalunya, el Premi Nacional de Teatre. Té diverses obres traduïdes al castellà, francès i italià, iEl verí del teatre, la més coneguda (Premi Max 2007), ho ha estat així mateix a altres onze idiomes, en molts dels quals ha estat representada. Ha realitzat també versions i traduït textos, entre altres d’Ibsen, Shakespeare, Pirandello, Txekhov, Camus, Bill Manhoff, Jerome Kilty i William Gibson. Algunes de les seues obres han estat emeses per televisió, mitjà per el qual treballa des de 1995 com a guionista. Entre les seues obres dramàtiques destaquen Plany en la mort d’Enric Ribera (1972); El brunzir de les abelles (1975, en col·laboració amb Josep Lluís Sirera); El verí del teatre (1978); Bloody Mary Show(1979); La primera de la classe (1983); Funció de gala(1985); Cavalls de mar(1986, en col·laboració amb Josep Lluís Sirera); IndianSummer (1987), l’òpera El triomf de Tirant (1991), música d’Amand Blanquer i llibre escrit conjuntament amb Josep Lluís Sirera; La caverna (1993); Maror (1994); Punt de fuga (1999), La mirada de l’alquimista (2000); Silenci de negra(2000), novament en col·laboració amb Josep Lluís Sirera, amb qui va escriure tambéEl dia que Bertolt Brecht va morir a Finlàndia (2003) i Benedicat (2005). La seua adaptació per al teatre de la novel·la d’Albert Camus La caiguda, posada en escena por Carles Alfaro, va obtenir el premi Max Aub als Premis de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana 2003 i va ser nominada als Max del mateix, premi que va obtenir el 2006 per Raccord, estrenada la temporada anterior al Teatre Nacional de Catalunya. El 2011 va tornar a l’escriptura teatral ambTrio, i el2012 Mario Gas va dirigir un nou muntatge d’El veneno del teatro que va realitzar una llarga gira per Espanya i es va representar també a l’Argentina i l’Uruguai. El2014 va guanyar un nou Max per l’adaptació, realitzada conjuntament amb Carles Alfaro, de la novel·la d’Albert Camus L’estranger.